Recordo el primer dia com l’Eva m’assegurava que assoliria l’objectiu que jo m’havia marcat I que començaríem a treballar. Uau! -vaig pensar- que optimista que és, suposo que deu ser perquè segueixi fent les sessions amb ella. No nego que al principi va ser dur, doncs sovint costa acceptar veritats I més quan al principi venen d’una persona aliena, però després de moltes reflexions internes tenia dues opcions: deixar de veure’ns (total, ningú m’hi obligava) o continuar ja que havia fet el pas més important, atrevir-me i aventurar-me, doncs no hi havia res a perdre, sinó tot al contrari, només podia guanyar.

Les sessions anaven transcorrent i és amb el temps quan vaig adonar-me que si el meu entorn estava canviant era perquè jo ho estava fent. El canvi i el poder el tenia dins meu, ella només em va oferir unes eines i, tot i que no sempre li faig cas (sóc tossuda) les vaig agafar amb molt de gust.

Accepto que no sempre ha estat fàcil, però a dia d’avui, cinc anys i mig després, quan repasso com era abans i com sóc ara m’adono de com ha estat d’important per mi la seva figura, del bon acompanyament que m’ha fet i que em segueix fent. Sovint també fem trobades grupals, essencials per ser conscient de que no estem sols/es i que les preocupacions o els dubtes sovint ens costa dir-los en veu alta i no són tant diferents als dels demés.

Compartint i fent debats interessantíssims surten a la llum reflexions positives sobre una mateixa. Recomano a tothom posar-se a les seves mans, aprendreu més del que creieu i aprendreu a acceptar les vostres coses bones i les vostres coses no tan bones donant sentit a tot allò que feu al dia a dia, a com enfocar o reenfocar la vida. Aprofito aquest espai per donar-li les més sinceres gràcies per no jutjar-me mai, per estar sempre al meu costat, per empoderar-me i per seguir ensenyant-me. I que sigui per molts anys més! El moment és ara!